2012 L'EXPERIÈNCIA D' EN LLUÍS

2012 L'EXPERIÈNCIA D'EN LLUÍS

Lluís , recordo quan vas començar a venir al 2012, tenies 19 anys, en aquell moment ja havies acabat l’ Institut però sense haver obtingut el graduat en ESO, havies fet un PQPI d’ Auxiliar Administratiu i no havies treballat mai, tot i que feies un voluntariat els dissabtes en una entitat de Sant Celoni.

Tenies moltes ganes de preparar-te  i d’aprendre coses noves i vas començar a fer el taller de Jardineria.

Vas fer un itinerari més aviat llarg al servei, ja que van ser necessaris gairebé 3 anys per a que agafessis els hàbits i les competències que després t’ han sigut molt necessàries per afrontar l’ exigència d’ una feina i sostenir-la. Si dividissim el teu itinerari en fases, n’hi va haver una primera en la que varem treballar sobretot els hàbits laborals bàsics, assistència, puntualitat, treball en equip, resistència, etc…. 

També varem valorar que t’aniria bé relacionar-te més amb altre gent i tenir unes activitats d’oci estructurades i vas començar a anar al Club Social.

Després va venir una segona fase en la que varem buscar un curs de Formació Ocupacional amb pràctiques, que vas fer durant uns mesos  a l’Ajuntament de Cardedeu, era un curs de Jardineria i tot i que encara no tenies clar que aquest perfil professional t’agradés, vas estar disposat a provar-ho i per últim ja vas passar a la recerca activa d’ ocupació i quan va sortir la oportunitat en el CET Viver de Bell.lloc  t’hi vas presentar amb la seguretat de que aquest era el teu camí, que feies bé la feina i que t’hi senties còmode. 

Vas fer els mesos de preparació amb la resta de companys i després et van sel.leccionar per començar a treballar allà.

Aquesta incorporació al mercat laboral va ser possible gràcies al teu esforç i persistencia en els  objectius i ara ja fa gairebé 4 anys que estàs treballant. Els 2 primers al Viver i després des del mateix CET et van passar a un enclavament laboral on estas treballant ara, a una empresa ordinària de Santa Mª de Palautordera.Va ser un pas endavant tant pel que fa al sou com en responsabilitats, ara estàs treballant al magatzem fent comandes (picking), desalarmant, etiquetant i recepcionant. Un cop a l’ empresa ordinària vas veure que el ritme de treball també era diferent, la productivitat de cada treballador es registra en un full cada dia!

Continues tenint el suport d’ una profesional del CET que et ve a fer un seguiment un cop al mes i si hi ha alguna dificultat a la feina et fa suport. 

Amb la perspectiva que dóna el temps, com valores el teu procés de preparació laboral al servei?

Doncs va ser un pas per començar a posar-me en marxa. Cal començar per coses petites i acabar per més responsabilitats. Cal tenir paciència I ser positiu… tot ha de ser pas a pas. Jo ara estic en un bon moment personal, tinc parella estable de fa 2 anys i tinc plans d’ independitzar-me en un futur. També tinc projectes que m’engresquen, m’estic intentant treure el carnet de conduir, que m’ està costant molt però jo no em desanimo.

Quines de les activitats dins del teu pla de treball creus que et van ser més útils?

Doncs a mi m’agradava molt el dia que amb el grup de Jardineria anavem a fer l’ activitat de manteniment del jardí del menjador social El Xiprer, em sentía útil.

També m’ agradaven molt les sortides, per aprendre a relacionar-me amb els companys i a tenir millors habilitats socials.

I el taller d’ Hàbits d’ autonomía, on apreniem a saber com arribar als diferents llocs, a saber mirar un mapa… m’ han servit bastants tallers.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

Bé, el dia que anavem a l’ hort no m’agradava tant perque està bastant lluny del Prelaboral i els dies  que anavem caminant arribava amb “la llengua fora”!.

Al llarg d’ aquests anys segur que hi va haver moments més bons i altres menys, recordes algún moment en el que et plantegessis deixar d’ esforçar-te?

La veritat és que alguns dies em costava molt aixecar-me però amb el suport del meu pare ho he aconseguit. Ell sempre em deia que tingués confiança, que no fallés, que al Prelaboral m’ajudarien…. El meu pare sempre m’ ha fet costat, encara ara.

Recordo molt bé l’actitud tan col.laboradora que vas mostrar sempre, tot i que a vegades et diguessim que hi havia coses a millorar, ho entenies i no et desanimaves… a part de l’actitud proactiva quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a assolir els teus objectius?

Sobretot crec que cal tenir paciència, ser sepre una persona positiva i tenir esperança de que tot millorará. Hi ha una dita que diu “Después de la tormenta viene la calma”.

I també tenir objectius, volert-te anar superant.

A les persones que están en la teva mateixa situació del 2012, els donaries algún consell per a que arribessin a assolir els seus objectius com tu has fet?

Doncs que cal tenir objectius a llarg termini, que cal mirar més enllá del moment en el que estás, mirar on vols arribar. També els diría que no es plantegin la inserció laboral només pensant en els diners que guanyaran, que cal valorar altres coses d’ una empresa com que t’escoltin, etc…

Moltissimes gràcies Lluís, per compartir amb nosaltres la teva experiència, amb la teva persistencia et treuràs el carnet i arribaràs ben lluny!!!