2017 L'EXPERIÈNCIA DE LA MARIA

2017 L'EXPERIÈNCIA DE LA MARIA

Maria, recordo quan vas començar a venir a principis de 2017, tenies 19 anys, t’havies graduat en ESO, havies començat un CFGM però no el vas poder acabar i no havies treballat mai. Feies algunes activitats que t’estructuraven el dia a dia, anaves a piscina i a la biblioteca, però no era suficient per a tu.

Tenies ganes de formar-te i de començar a treballar però no sabies de què ni si seria més convenient fer un itinerari cap a l’ empresa ordinària o cap a un Centre Especial de treball (CET)… També tenies força inseguretat respecte a les teves capacitats.

Varem començar vinculant-te al grup de joves, que venieu cada matí de 9 a 13 h. i cada dos mesos canviaveu alguns tallers per anar fent diferents “tastets d’oficis”…

Paral.lelament als tallers i activitats que feies aquí, vas sol.licitar el reconeixement de discapacitat per poder optar també a una feina en un CET i va ser quan finalment te´l van reconèixer que et vas sentir més segura ja que podies presentar-te a ofertes de feina en un entorn protegit.

Després de gairebé un any preparant-te en els tallers i treballant l’ orientació professional amb la teva tutora, varem rebre una oferta d’ un CET de manipulats que buscaven candidats per treballar allà. Et varem presentar i vas passar molt bé el procés de sel.lecció, l’ entrevista i la prova d’ accés.

Per començar vas fer un periode de practiques de dues setmanes i com que van veure que tenies molta motivació, et van oferir quedar-te a treballar a mitja jornada en horari de matí. 

Allà hi vas estar un més i mig aproximadament, fins que a l’empresa et van dir que necessitaven persones que poguessin sostenir un ritme més ràpid i no et van renovar el contracte.

No et vas desanimar i varem continuar buscant…. Va sortir la oportunitat de fer un curs del Programa de garantía Juvenil de cuina, que és un curs molt pràctic i que es fa en un restaurant de Granollers, t’ hi vas apuntar i ara estàs descobrint un nou camí que qui sap on et podrà dur…. De moment a través d’aquest curs, a part de tot el que aprens, també et donen l’ oportunitat de treure´t el carnet de manipuladora d’ aliments.

En aquest moment, com valores el teu procés de preparació laboral al servei?

Crec que ha estat una experiència molt positiva perque m’ ha ajudat a entendre altres maneres de fer les coses.

Aquí també m’han donat suport per no desanimar-me i empenta per esforçar-me per aconseguir les fites.

Gairebé tots els tallers en els que he participat han estat útils i m’han fet sentir més autònoma.

També he  tingut la meva primera nòmina i estic molt contenta.

Quines de les activitats dins del teu pla de treball creus que t’ han  estat més útils?

M’agradava molt el taller de cuina perque tots els companys cooperaven i treballaven en equip. Amb els monitors rèiem i ens ho passavem bé. El taller de manipulats també m’agradava i m’ ha preparat molt per la feina que vaig fer, tot i que no era ràpida. I un altre taller també molt útil ha estat el d’Orientació Professional, on ens explicaven els diferents perfils professionals i les competències que es necessiten pels diferents llocs de feina.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

(Riu) El taller de Jardineria, era una feina que em costava, això de l’ esforç físic no se´m donava bé. I un altre taller que no m’agradava era el d’Ofimàtica, no li acabava de veure l’ utilitat.

Al llarg d’ aquest temps segur que hi va haver moments més bons i altres menys, recordes algún moment en el que et plantegessis deixar d’ esforçar-te?

No recordo moments baixos, el que si que notava era que a vegades em costava aixecar-me i fer l’esforç de venir, però jo estava convençuda de que ho havia de fer i ho feia. No li donava més voltes.

Hi ha hagut molts més moments bons que dolents. A vegades quan passava per davant amb l’autobús per anar a la feina encara trobava a faltar venir. M’agradava molt fer activitats amb els companys i els monitors.

Jo recordo molt bé, la responsabilitat que has mostrat sempre, fins i tot en els mesos d’estiu, quan a molta gent li fa mandra venir, tu no faltaves i participaves activament en els tallers… a part de la responsabilitat quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a assolir els teus objectius?

Sobretot ser responsable, tenir les coses clares, ser constant, deixar-se ajudar i mirar sempre de ser el més autònom posible.

No esperar que siguin els altres els que et facin les coses, has de ser tu mateixa i aprendre a valer-te per tu.

A les persones que están en la teva mateixa situació de l’any passat, els donaries algún consell per a que arribessin a assolir els seus objectius com tu has fet?

Els aconsellaria que no faltin als tallers, a vegades parlo per whatsapp amb alguns companys amb els que encara tinc contacte i sé que falten. Jo els dic que no ho facin perque la constancia és molt important, saber esforçar-te encara que tinguis mandra, a una feina també s’ hi ha d’ anar cada dia encara que et faci mandra.

També els diría que si vas a un servei és per a que t’ajudin i cal tenir confiança, ser tu mateix sempre, obrir-te i dir les coses que et costen i les que t’agraden i buscar les maneres entre tots de superar la mandra i les dificultats.

Ah, i també que no es pot perdre mai l’ esperança de millorar.

Moltissimes gràcies Maria, per compartir amb nosaltres la teva experiència, amb la teva tenacitat i afany de superació podràs aconseguir moltes coses!!!

2016 LA EXPERIENCIA DE ADRIÁN

2016 LA EXPERIENCIA DE ADRIÁN

Adrián, recuerdo cuando empezaste a venir en 2016, tenias justo 16 años, acababas de salir del Instituto donde te habías sacado la ESO, pero no te veías preparado per seguir un CFGM y tampoco tenias una orientación nada clara de tus intereses y/o competencias laborales. 

Aquí te explicamos que teníamos 3 años para ir descubriendo todo esto, te pedimos que no tuvieses prisa, que te dieses tu tiempo.

Estás viniendo de manera regular 5 mañanas a la semana y podemos decir que eres una persona muy constante, que no falta, muy colaborador y responsable.

Durante este tiempo, a parte de ir trabajando la orientación profesional y  tus competencias laborales, hemos  iniciado los trámites para el reconocimiento de un certificado de  discapacidad por si en un futuro pudieses optar a un puesto de trabajo en un CET.

También con tu tutora valorasteis que un aspecto importante para tu desarrollo y autonomía era el hecho de que tuvieses un grupo de relación con personas de tu edad, en el tiempo de ocio y te propusimos vincularte al grupo de ocio de la Fundación Friends. Al principo sabemos que te costó ya que tenías que ir a Barcelona pero con el apoyo de tus padres lo has conseguido.

Dentro de tu proceso aquí también hiciste un curso de Programa de garantía Juvenil de cocina, que te sirvió para ver que hay una parte de este perfil profesional que te costaría. Después del curso continuaste tu proceso aquí y seguimos trabajando las competencias y cuál podría ser definitivamente tu orientación profesional o tu proyecto.

Entre una cosa y otra llevas ya un año y medio en el Prelaboral, con la perspectiva que da el tiempo, como valoras tu proceso de preparación laboral en el servicio?

Comparando con cómo estaba al principio, he mejorado mucho. Veo un cambio notable, socializo mucho más con la gente por ejemplo. En el Instituto no me relacionaba casi y aquí he aprendido a hacerlo.

También noto que controlo más mi concentración. Otra cosa que hemos hecho es que hemos visto los diferentes perfiles profesionales y estoy aprendiendo mucho de esto.

Qué actividades de tu plan de trabajo crees que te serán más útiles para conseguir tus objetivos?

Creo que el taller que me va muy bien es el de cocina porque aprendo manipulación de alimentos. También el taller de hábitos de autonomía sobre manejo del dinero, cómo ir a comprar, hacer presupuestos… Estas habilidades a largo plazo ayudan. Otra cosa que me ha ido bien es cuando nos enseñaban a desplazarnos con un mapa, a usar el transporte público, etc…

Alguna actividad que no te guste nada?

Pues al taller de Jardinería no le veo mucha utilidad para mí porque no soy bueno en coordinación ni a nivel físico y es una actividad que no me veo haciendo a nivel laboral.

A lo largo de este tiempo seguro que ha habido momentos mejores y otros no tan buenos, recuerdas algún momento en el que te planteases dejar de esforzarte?

Realmente no. Yo sé que tengo que hacer un proceso, comprendo el porqué tengo que hacer las actividades aquí y las hago.

Todos los profesionales que te conocemos tenemos muy presente tu constancia, no faltas y tienes una actitud muy colaboradora… a parte de estas cualidades cuales crees que te pueden ser útiles para llegar a conseguir tus objetivos?

Pues principalmente tener motivación y tener deseo de querer hacer las cosas. Sin eso es como empujar una vagoneta con 10 elefantes encima.

Hay que pensar que eres capaz de hacer las cosas y hacerlas.

A los chicos que salen del Instituto, que se visitan en el CSMIJ y están en tu misma situación de 2016, les darías algún consejo para que lleguen a conseguir sus objetivos como tu has hecho?

Hay que pensar que hay un lugar donde te van a ayudar. Yo al principio pensaba que este era un sitio como otros, pero cuando ya llevas un tiempo te das cuenta que avanzas y que vale la pena dejarse ayudar.

Todas las personas que te rodean te pueden ayudar también, la familia, los profesionales del Prelaboral y los compañeros. Con el tiempo que he pasado aquí he visto ya a bastantes compañeros pero me he dado cuenta de que nos apoyamos y nos ayudamos todos.

Muchisimas gracias Adrián, por compartir con nosotros tu experiencia, que continues siempre adelante!!!

2015 L'EXPERIÈNCIA D'EN BERNAT

2015 L'EXPERIÈNCIA D' EN BERNAT

Bernat, recordo quan vas començar a venir al 2015, tenies 30 anys, havies estudiat Batxillerat i havies fet alguns cursos d’ anglès, tenies una experiència d’uns 7 anys en un negoci familiar però quan va tancar vas començar a plantejar-te tornar a buscar feina a l’entorn del mercat laboral protegit.

Aquí al Prelaboral vas estar gairebé 1 any imig. Si dividissim el teu itinerari per fases, n’hi va haver una primera en la que varem començar provant a veure què tal et trobaves en el taller de Jardineria.

Inicialment varem pensar que potser seria millor començar per aquest itinerari enfocat a una vinculació laboral posterior a un CET. Allà hi vas estar uns quants mesos i vas anar millorant les habilitats de comunicació, la relació amb els companys, etc… però et costava el ritme de feina…i varem concloure que haviem de canviar la orientació.

Una segona fase podría ser quan varem proposar-te buscar alguna altra opció que encaixés més amb el teu perfil i va sortir un curs del SOC  de Telefonista/recepcionista d’ oficines, ho vas voler probar, et va agradar força, et vas sentir molt més còmode en aquest tipus de tasques i vas treure molt bons resultats en les proves.

Vas estar fent les pràctiques a l’ Ajuntament del teu municipi i un cop acabades, vas retornar al Prelaboral on encara venies alguns dies puntuals. Vas estar buscant feina, però com que no sortia cap oportunitat vas decidir treure´t la titulació reglada per qualificar-te i poder buscar feina en l’ àmbit administratiu.

Així que vas buscar i et vas preinscriure a un CFGS d’ Administració i Finances. Al setembre 2017  començaves i ara ja has acabat el primer curs, amb totes les assignatures aprovades i amb nota!

Amb la perspectiva que dóna el temps, com valores el teu procés de preparació laboral al servei?

D’una banda em va agradar partitipar en el taller de jardinería, sobretot la part de l’hort. Em va ajudar a  millorar els hàbits de treball  i que vaig veure que no era el meu camí profesional.

D’altra banda em va anar molt bé poder fer el curs de tasques administratives i Recepcionista perque em va obrir un camí. Ara pensó en fer el segon curs del CFGS i buscar feina d’ això. Continuo fent coses,  ajudant a casa i cantant a la Coral, però sobretot m’he dedicat a estudiar. Ara a l’estiu descansaré, aniré a la piscina i agafaré forces pel curs vinent. Aquest proper any ja faré practiques en una empresa o en alguna institució  i potser això també m’obre portes.

 Estic molt content amb la meva vida actual.

T’ha costat tornar a estudiar?

Si, vaig haver d’anar acostumant-me a tornar a tenir unes rutines d’estudi. Agafava els temes i em dedicava més als que veia que tenia que reforçar més. De mica en mica he anat agafant més l’ hàbit.

Quines de les activitats dins del teu pla de treball creus que et van ser més útils?

Van ser vàries, de fet, de totes les activitats en les que participes en pots treue coses positives. Va ser un conjunt de coses les que em van ser útils en aquell moment.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

No, no n’ hi havia cap. El Prelaboral en conjunt va ser una etapa i ara n’ estic en una altre.

Al llarg d’ aquests anys segur que hi va haver moments més bons i altres menys, recordes algún moment en el que et plantegessis deixar d’ esforçar-te?

Això va lligat amb si et motiva l’activitat o no, com que jo sempre he estat motivat, doncs no m’ ho he plantejat.

Jo recordo molt bé, la responsabilitat que vas mostrar sempre, no solies faltar, participaves activament en els tallers… a part de la responsabilitat quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a assolir els teus objectius?

Crec que és important que el que fas t’agradi, que li trobis sentit, que et sentís còmode amb el grup de persones i que malgrat et costi, siguis tenaç i no et desanimis.

A les persones que están en la teva mateixa situació del 2015, els donaries algún consell per a que arribessin a assolir els seus objectius com tu has fet?

Jo crec que la persona ha de fer un autoanàlisi i en funció dels seus objectius, sentiments i interesos, escollir el que més li pot anar bé. Els consells que et donen poden estar bé, però les decisions teves les has de prendre tu mateix.

No hi ha camins millors ni pitjors, cadascú ha de fer el seu.

Moltissimes gràcies Bernat, per compartir amb nosaltres la teva experiència, amb la teva força de voluntat i empenta segur que acabes amb èxit els teus estudis i tot el que et proposis!

2014 L'EXPERIÈNCIA D' EN JOSEP

2014 L'EXPERIÈNCIA D' EN JOSEP

Josep, recordo quan vas començar a venir al 2014, tenies 56 anys, havies estudiat Batxillerat i tenies gairebé 39 anys d’experiència laboral en àmbits diversos de l’ empresa ordinària. No feia gaire mesos que no treballaves, però els professionals que et portaven al CSMA varen valorar que et seria molt útil venir al Prelaboral per a no perdre els hàbits, per agafar confiança en les tevés capacitats, millorar  l’autoestima i valorar si era posible un retorn al mercat laboral.

Com que venies també d’un canvi important a nivell familiar, recentment t’havies separat,  tenies molta inseguretat respecte a la teva capacitat d’ensortir-te´n.

Vas fer un itinerari d’un any i mig al servei, vas començar venint un parell de matins i una tarda amb la idea d’ anar ampliant activitats o adaptant-les en funció del projecte de recuperació que acabessim fent.
En el moment de vincular-te al Prelaboral estaves de baixa mèdica, això implicava que no ens poguessim plantejar cap curs de reciclatge del SOC, però vas aprofitar molt bé els tallers d’Ofimàtica, restauració de mobles, Activa la Ment i de Formes d’expressió.
A part d’anar definint el teu projecte de recuperació a nivell laboral, amb el teu tutor vareu parlar de que seria una opció molt interessant poder optar a algún recurs que t’ajudés a estructurar el temps d’ oci i et vas vincular al Club Social El Portalet d’aquí a Granollers, on tu que ets una persona oberta, a la que li agrada relacionar-se, et vas anar fent un grup de gent per sortir els caps de setmana i fer activitats.
Al final, la teva baixa laboral va ser llarga i et van acabar reconeixent una Incapacitat laboral, però creiem que vas fer un procés important i que vas sortir del servei amb un projecte de vida.

Amb la perspectiva que dóna el temps, com valores el teu procés al servei?

En aquell moment jo estaba en un avisme i  em vareu fer veure que tot no s’acabava aquí. Va ser una experiència molt positiva, m’ ha servit per millorar molt l’ autoestima perque he vist que me´n puc sortir.
Em va agradar molt l’equip de professionals del centre, he vist que hi ha un bon funcionament i feu una bona feina.
Ara continuo vivint sol, però tinc molt bona relació amb els meus fills, que ja són independents, continuo vinculat al Club Social, del que sóc delegat i vaig a les reunions i col.laboro activament.

Quines de les activitats dins del teu pla de treball creus que et van ser més útils?

M’anava molt bé el taller d’Activa la Ment, mentre feia aquest taller tenia el cap ocupat en la tasca, i notava que entrenava les capacitats cognitives. També m’ agradava molt el taller de Formes d’ Expressió que feiem al Pavelló d’ Esports, quan estava fent aquestes activitats no pensava en les preocupacions.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

Jo no sóc gaire “manetes” i el Taller de Restauració de mobles em costava molt. Les manualitats em posen nerviós, però el meu tutor ho va notar i em va proposar fer una altre activitat.

Al llarg d’ aquests anys segur que hi va haver moments més bons i altres menys, recordes algún moment en el que et plantegessis deixar d’ esforçar-te?

Doncs no vaig pensar mai en deixar-ho, quan venia aquí era com si anés “a casa”, al viure sol trobava a faltar la relació amb altres persones i quan venia aquí la trobava i m’animava a continuar endavant.

Jo recordo molt bé, la teva actitud tan col.laboradora que vas mostrar sempre, participaves activament en els tallers… a part de l’actitud quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a assolir els teus objectius?

Sobretot voluntat de superació, compromís i ganes de sortir de la situació. En el meu cas, aquestes van ser les principals qualitats en les que em vaig basar per tirar endavant.

A les persones que están en la teva mateixa situació del 2014, els donaries algún consell per a que arribessin a assolir els seus objectius com tu has fet?

Crec que és molt important en primer lloc tenir una persona de referència, en el meu cas va ser la meva germana Consol, comptar amb aquesta persona és un puntal en aquests moments. Una altre cosa important també és posar-se en mans de professionals, de gent que tingui coneixement de la situació en la que et trobes i tingui la formació i l’ experiencia de com orientar-te per a sortir-te´n.

Moltissimes gràcies Josep, per compartir amb nosaltres la teva experiencia, que continuis tan actiu i disfrutant del bon moment en el que et trobes!!!

2013 L'EXPERIÈNCIA DE LA LAURA

2013 L'EXPERIÈNCIA DE LA LAURA

Laura (nom escollit per la usuària) , recordo quan vas començar a venir al 2013, tenies 39 anys llavors, eres una persona amb formació universitària, tenies certa experiencia laboral en àmbits diversos de l’ empresa ordinària però ja feia temps que estaves sense  feina i tenies molta inseguretat respecte a la teva capacitat de treballar. També hi havia hagut males experiències laborals que havien agreujat més aquesta falta de confiança.

Tu vas fer un itinerari més aviat llarg al servei, ja que van ser necessaris gairebé 3 anys per a que tornessis a agafar la confiança que et faltava i poguessis retornar al mercat laboral. Si dividissim el teu itinerari per fases, n’hi va haver una primera en la que varem treballar sobretot la confiança en les teves capacitats, que et sentissis segura. Després va venir una segona fase en la que varem buscar un curs de reciclatge amb practiques en una empresa ordinària, això et va costar una mica però ho vas tirar endavant i per últim ja vas passar a la recerca activa d’ ocupació, fins que va sortir la oportunitat en un CET (Centre Especial de Treball) de la comarca. 

Aquest retorn al mercat laboral ha estat possible gràcies a la teva tenacitat i ganes de superar-te i ara ja fa gairebé 2 anys que estàs treballant.

Amb la perspectiva que dóna el temps, com valores el teu procés de preparació laboral al servei?

Crec que el pas pel Prelaboral m’ha servit força. Jo continuo tenint simptomes, però ara em sento que puc fer una vida autònoma, que tinc més autoestima. També he après a relacionar-me d’ una manera més assertiva, a saber marcar límits.

I ara que finalment ja  estic treballant gaudeixo de més autonomía econòmica, puc viatjar i fer una vida activa, d’ una persona de la meva edat.

Recentment tenim planejat un viatge amb uns amics que em ve molt de gust fer. També tinc plans d’ anar a viure sola en un pis de lloguer social.

Quines de les activitats dins del teu pla de treball creus que et van ser més útils?

Hi havia un taller que m’ agradava molt que era el d’ Activitats Comercials, ja que el fèiem en una botiga de roba de 2ª mà d’ una Fundació i era una botiga real, on l’activitat que fèiem també tenia una utilitat social.

Jo necessito que hi hagi “bon rotllo” amb la gent, això ho vaig trobar aquí i em va ajudar a agafar confiança en mi.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

Bé, a mi les sortides m’incomodaven una mica pel fet d’ anar en grup, aquesta era una activitat que em costava i en la que no sempre participava.

Al llarg d’ aquests anys segur que hi va haver moments més bons i altres menys, recordes algún moment en el que et plantegessis deixar d’ esforçar-te?

No, per a mi venir al Prelaboral era com una “salvació”, era sortir de casa, tenir una activitat estructurada… Jo no em volia quedar a casa.

Ara, el fet d’ anar a treballar cada dia també m’ ajuda molt a estar bé. Crec que hi hauria d’ haver més empreses com els Cestres Especials de Treball perque donen una oportunitat de treballar i d’ estar inclosos socialment  a moltes persones que d’altra manera seria molt difícil que portessin una vida autónoma i plena.

Jo recordo molt bé, la responsabilitat que vas mostrar sempre, no solies faltar, participaves activament en els tallers… a part de la responsabilitat quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a assolir els teus objectius?

Crec que a mi m’agrada sentir que aprofito el temps, que faig coses, que soc creativa i això et fa estar en moviment, no conformar-te en les situacions desfavorables i buscar maneres de sortir-ne.

Al Prelaboral podía posar en pràctica aquestes capacitats que tinc.

Una altra cosa que m’ha ajudat és que confio en la gent i em deixo aconsellar. Tenir confiança en el que et diuen els professionals és important.

A les persones que están en la teva mateixa situació del 2013, els donaries algún consell per a que arribessin a assolir els seus objectius com tu has fet?

Els diría que es deixessin ajudar, que val la pena l’ esforç i que encara que no vegin la sortida a curt termini, posant de la seva part poden sortir-ne i portar una vida més satisfactòria.

Moltissimes gràcies Laura, per compartir amb nosaltres la teva experiencia, pas a pas has anat aconseguint tots els teus objectius. Moltes felicitats!!!

2012 L'EXPERIÈNCIA D' EN LLUÍS

2012 L'EXPERIÈNCIA D'EN LLUÍS

Lluís , recordo quan vas començar a venir al 2012, tenies 19 anys, en aquell moment ja havies acabat l’ Institut però sense haver obtingut el graduat en ESO, havies fet un PQPI d’ Auxiliar Administratiu i no havies treballat mai, tot i que feies un voluntariat els dissabtes en una entitat de Sant Celoni.

Tenies moltes ganes de preparar-te  i d’aprendre coses noves i vas començar a fer el taller de Jardineria.

Vas fer un itinerari més aviat llarg al servei, ja que van ser necessaris gairebé 3 anys per a que agafessis els hàbits i les competències que després t’ han sigut molt necessàries per afrontar l’ exigència d’ una feina i sostenir-la. Si dividissim el teu itinerari en fases, n’hi va haver una primera en la que varem treballar sobretot els hàbits laborals bàsics, assistència, puntualitat, treball en equip, resistència, etc…. 

També varem valorar que t’aniria bé relacionar-te més amb altre gent i tenir unes activitats d’oci estructurades i vas començar a anar al Club Social.

Després va venir una segona fase en la que varem buscar un curs de Formació Ocupacional amb pràctiques, que vas fer durant uns mesos  a l’Ajuntament de Cardedeu, era un curs de Jardineria i tot i que encara no tenies clar que aquest perfil professional t’agradés, vas estar disposat a provar-ho i per últim ja vas passar a la recerca activa d’ ocupació i quan va sortir la oportunitat en el CET Viver de Bell.lloc  t’hi vas presentar amb la seguretat de que aquest era el teu camí, que feies bé la feina i que t’hi senties còmode. 

Vas fer els mesos de preparació amb la resta de companys i després et van sel.leccionar per començar a treballar allà.

Aquesta incorporació al mercat laboral va ser possible gràcies al teu esforç i persistencia en els  objectius i ara ja fa gairebé 4 anys que estàs treballant. Els 2 primers al Viver i després des del mateix CET et van passar a un enclavament laboral on estas treballant ara, a una empresa ordinària de Santa Mª de Palautordera.Va ser un pas endavant tant pel que fa al sou com en responsabilitats, ara estàs treballant al magatzem fent comandes (picking), desalarmant, etiquetant i recepcionant. Un cop a l’ empresa ordinària vas veure que el ritme de treball també era diferent, la productivitat de cada treballador es registra en un full cada dia!

Continues tenint el suport d’ una profesional del CET que et ve a fer un seguiment un cop al mes i si hi ha alguna dificultat a la feina et fa suport. 

Amb la perspectiva que dóna el temps, com valores el teu procés de preparació laboral al servei?

Doncs va ser un pas per començar a posar-me en marxa. Cal començar per coses petites i acabar per més responsabilitats. Cal tenir paciència I ser positiu… tot ha de ser pas a pas. Jo ara estic en un bon moment personal, tinc parella estable de fa 2 anys i tinc plans d’ independitzar-me en un futur. També tinc projectes que m’engresquen, m’estic intentant treure el carnet de conduir, que m’ està costant molt però jo no em desanimo.

Quines de les activitats dins del teu pla de treball creus que et van ser més útils?

Doncs a mi m’agradava molt el dia que amb el grup de Jardineria anavem a fer l’ activitat de manteniment del jardí del menjador social El Xiprer, em sentía útil.

També m’ agradaven molt les sortides, per aprendre a relacionar-me amb els companys i a tenir millors habilitats socials.

I el taller d’ Hàbits d’ autonomía, on apreniem a saber com arribar als diferents llocs, a saber mirar un mapa… m’ han servit bastants tallers.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

Bé, el dia que anavem a l’ hort no m’agradava tant perque està bastant lluny del Prelaboral i els dies  que anavem caminant arribava amb “la llengua fora”!.

Al llarg d’ aquests anys segur que hi va haver moments més bons i altres menys, recordes algún moment en el que et plantegessis deixar d’ esforçar-te?

La veritat és que alguns dies em costava molt aixecar-me però amb el suport del meu pare ho he aconseguit. Ell sempre em deia que tingués confiança, que no fallés, que al Prelaboral m’ajudarien…. El meu pare sempre m’ ha fet costat, encara ara.

Recordo molt bé l’actitud tan col.laboradora que vas mostrar sempre, tot i que a vegades et diguessim que hi havia coses a millorar, ho entenies i no et desanimaves… a part de l’actitud proactiva quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a assolir els teus objectius?

Sobretot crec que cal tenir paciència, ser sepre una persona positiva i tenir esperança de que tot millorará. Hi ha una dita que diu “Después de la tormenta viene la calma”.

I també tenir objectius, volert-te anar superant.

A les persones que están en la teva mateixa situació del 2012, els donaries algún consell per a que arribessin a assolir els seus objectius com tu has fet?

Doncs que cal tenir objectius a llarg termini, que cal mirar més enllá del moment en el que estás, mirar on vols arribar. També els diría que no es plantegin la inserció laboral només pensant en els diners que guanyaran, que cal valorar altres coses d’ una empresa com que t’escoltin, etc…

Moltissimes gràcies Lluís, per compartir amb nosaltres la teva experiència, amb la teva persistencia et treuràs el carnet i arribaràs ben lluny!!!

2011 L'EXPERIÈNCIA D'EN GABRIEL

2011 L'EXPERIÈNCIA D'EN GABRIEL

Gabriel, vas començar a venir al 2011, tenies 49 anys, havies estudiat EGB i tenies més de 15 anys d’experiència laboral en àmbits diversos de l’ empresa ordinària. En aquell moment estaves de baixa mèdica i havies iniciat els tràmits per al reconeixement del certificat de discapacitat.

No feia gaires mesos que estaves sense feina, però per circumstàncies personals difícils estaves molt baix d’ ànims, tenies una autoestima molt baixa i no sabies quin seria el millor camí per retornar al mercat laboral.

En aquell moment faltava poc per a que et donessin l’alta de l’ Hospital de Dia i els professionals que et portaven et van recomanar la vinculació aquí.

Al servei vas fer un itinerari d’ aproximadament un any i mig, vas començar venint 3 matins a la setmana al grup de Jardinería i dues tardes a Ofimàtica i Edició Multimedia.

Al llarg dels mesos que vas estar venint aquí va haver-hi moments difícils, recordo que al principi et costava força dormir i en conseqüència et costava aixecar-te al matí, però amb força de voluntat ho vas anar superant. També recordo que treballaves molt bé en equip, estaves pendent dels companys i fins i tot organitzaves alguna activitat fora del servei, com anar a caminar, etc….

Gairebé al final del teu procés, de preparació, quan ja havies obtingut el reconeixement del grau de discapacitat, tenies l’ alta mèdica i havies millorat força en hàbits laborals i seguretat en tu mateix, et varem derivar a la OTL (Oficina Tècnica Laboral) per a que tinguessis accés a les ofertes de feina de la borsa de treball de la comarca i a possibles cursos de formació. Des d’aquest servei et van oferir un curs de carretoner i te´l vas treure.

Ja estaves fent recerca activa de feina quan ens va arribar la informació de que a l’Hospital de Mollet realitzaven una formació per preparar a professionals de la neteja i que hi havia possibilitats de contractació posteriorment. T’hi vas apuntar i durant el juliol del 2012 vas estar fent el curs. Un cop acabat, et van oferir feina durant el mes d’agost.

Aquesta feina, encara que fos de curta durada, va ser una manera d’acabar-te de donar la confiança en les teves capacitats i posteriorment, a la tardor, quan va sortir l’oportunitat de gestionar l’explotació d’un hort al teu municipi no t’ho vas pensar i et vas llençar en aquest projecte d’autoocupació que realment t’ilusionava.

Vas deixar de venir aquí gairebé a finals del 2012, des d’aleshores com ha estat la teva trajectòria? quines activitats realitzes en aquest moment?

Vaig estar 3-4 anys treballant en diferents projectes d’ horts ecològics i 1 any treballant amb un pagès (Jacques) que els productes que treia els servia a restaurants força coneguts de Barcelona, però al final es va haver de canviar de comarca i es va complicar que jo seguís en el projecte.

Llavors a vosaltres us va arribar una oferta del CET Baix Montseny, em vàreu avisar, vaig enviar el curriculum, em van trucar i ara ja fa 1 any que estic treballant allà.

He fet varis tipus de feines, de jardiner, de repartidor, de neteja viària… i ara ja fa un parell de mesos que estic en un enclavament laboral, treballant a través del CET, però en una fàbrica fent tasques al magatzem. No respiro un aire tan pur, però tinc una nòmina que em permet viure i això també és important. I va ser gràcies al carnet de carretorner que m’havia tret a la OTL que he pogut optar a aquest lloc de treball. Cal estar obert i aprofitar les oportunitats quan surten perque no saps mai si després en un futur en podràs treure profit.

Amb la perspectiva que dóna el temps, com valores el teu procés al servei Prelaboral?

Crec que vaig fer molt bon procés. En aquell moment física i mentalment jo estaba a zero. Quan anàvem a fer Preparació Física al pavelló, corria 4 metres i ja no podía més. No veía un futur, no tenia perspectives…

Les activitats en les que vaig participar em van ajudar, sobretot anar a l’hort, anar allà va ser obrir-me. Treballar la terra em va revifar.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

No, la veritat és que de totes les activitats en les que he participat n’ he pogut treure alguna cosa.

Jo recordo molt bé, l’actitud tan col.laboradora que vas mostrar sempre, posaves interés en el teu procés aqui… a part de l’actitud quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a poder fer un procés d’ inserció laboral?

Crec que és molt important tenir una perspectiva de futur, posar la mirada en els objectius a més llarg termini. Pensar que encara que ara no siguis on t’agradaria ser, si t’esforces i persisteixes en un futur hi arribaràs.

També és molt important sentir-te útil, que el que fas serveix per alguna cosa.

A les persones que están en la teva mateixa situació del 2011, els donaries algún consell per a que arribessin a aconseguir els seus objectius?

Doncs jo els diría que treballessin la terra, això és el que a mi em va revifar, com deia abans. El contacte amb la natura em feia sentir útil, em trobava a mi mateix, em centrava.

Crec que és molt important tenir alguna cosa a la vida que t’ompli, és el que et motiva a esforçar-te.

Moltissimes gràcies Gabriel per compartir amb nosaltres la teva experiencia, segur que de la natura en podem sempre aprendre.

2010 L'EXPERIÈNCIA DE L' HÉCTOR

2010 L' EXPÈRIENCIA DE L'HÉCTOR

Héctor, vas començar a venir al 2010, tenies 32 anys, havies estudiat EGB i havies començat un FP d’ Automoció que no havies acabat, tenies certa experiència laboral en àmbits diversos de l’ empresa ordinària però ja feia temps que estaves sense  feina i no sabies si seria posible retornar al mercat laboral, però ho volies intentar.

En aquell moment anaves al Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) algún matí a la setmana i percebies una Prestació no contributiva (PNC) que et permetia cobrir les teves despeses més bàsiques.

Aquí vas fer un itinerari més aviat llarg, ja que van ser necessaris més de 2 anys per a que poguessim elaborar un projecte personal que et mantingués actiu amb activitats estructurades i del teu interés.

Vas començar venint 3 matins a la setmana, participant en el taller de Jardineria, recordo que tenies il.lusió en el projecte de preparació però el fet d’ estar durant 4 hores fent una activitat et costava,  també et costaven les activitas en les que havies de centrar l’ atenció, que requerien concentració.

Eres una persona sociable, a la que li agradava estar amb els companys i fer activitats en equip, per això et varem proposar que anessis al Club Social a les tardes. D’entrada no et va semblar bona idea i no hi volies anar.

Un aspecte que també vas començar a treballar va ser el de les responsabilitats a casa, poc a poc les vas anar assumint i això també va fer que millorés la convivència. 

Al llarg dels mesos que vas estar venint aquí vas anar prenent consciencia de l’ exigència que implica poder sostenir una feina, de la resistència física i mental que cal, de la iniciativa, la capacitat de seguir i recordar instruccions, etc… I vas anar veient que tot i que tu podies fer activitats, aquestes no podien ser productives ja que et generaven un estrés que després t’impedia dormir correctament i et desestabilitzava.

Arribats a aquest punt, vas acceptar anar al Club Social, per tenir activitats estructurades a les tardes i et va agradar tant que 6 anys després encara hi vas!

L’ajuda económica que ja rebies també et va anar molt bé ja que et permetia cobrir les despeses de les sortides, etc…

Als matins vas començar a tenir més responsabilitats a casa i a donar un cop de mà a la mare en les tasques domèstiques.

Vas deixar de venir aquí gairebé a mitjans del 2012, des d’aleshores com ha estat la teva trajectòria? quines activitats realitzes en aquest moment?

Després vaig estar un temps sense fer gaire cosa més que anar a les activitats del Club Social però en un altre moment des del CSMA em van proposar tornar al SRC i allà hi he estat anant durant 5-6 anys, sembla que en breu em donaran l’ alta. Les activitats que he estat fent són: dilluns feia esport, dimarts un voluntariat en un geriàtric, dimecres hort, dijous hem fet teràpia i divendres piscina. Totes aquestes activitats m’han anat molt bé, m’han fet estar actiu i aprendre a cuidar-me. A les tardes anava al Club Social i als dissabtes fem sortides.

Jo disfruto de la vida, m’agrada cuinar i també menjar (riu).

Ajudo en algunes tasques domèstiques i em mantinc el més autònom posible.

Amb la perspectiva que dóna el temps, com valores el teu procés al servei Prelaboral?

Vaig aprendre que el món laboral és complicat i no és tan fácil poder mantenir una feina. En aquest sentit el pas pel Prelaboral em va ser útil, jo haig de fer activitats sense exigència, que no se´m facin pesades, que jo pugui anar al meu aire.

També vaig aprendre el companyerisme i a valorar a les persones.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

Cap activitat en concret, era el meu estat de salut que no em permetia aprofitar-les més.

Jo recordo molt bé, la bona actitud que vas tenir sempre, tot i que no sempre et trobaves suficientment bé com per venir, posaves interés en el teu projecte i ens escoltaves quan et feiem reflexions sobre les competències que calia anar millorant… a part de l’actitud quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a poder fer un projecte personal que et satisfés?

Saber explicar les coses, saber posar paraules a les sensacions i saber aceptar els límits de cadascú. Al final el més importnt és cuidar-se i trobar-se bé amb un mateix.

A les persones que están en la teva mateixa situació del 2010, els donaries algún consell per a que arribessin a tenir una bona qualitat de vida, com ha estat el teu cas?

Primerament que cal buscar suport en els altres i que tinguin confiança en els amics, professionals, familia i que mirin de tenir la millor salut posible, que per a mi és el més important.

Moltissimes gràcies Héctor, per compartir amb nosaltres la teva experiencia, que continuis gaudint de tot el que has aconseguit!!!

2009 LA EXPERIENCIA DE ROSA

2009 LA EXPERIENCIA DE ROSA

Rosa (nombre escogido por la usuaria), estuviste viniendo al Prelaboral durante casi un año durante el 2009, tenias 29 años entonces y recuerdo que eras una persona inquieta, que habías estudiado hasta 2º BUP y que después habías ido haciendo diversos cursos buscando una orientación profesional que te motivase. A nivel de experiencia laboral tenías alguna experiencia de corta duración y habías realizado diversas actividades como voluntaria en la Cruz Roja.

Cuando empezaste a venir al Prelaboral tenías ganas de empezar a trabajar, pero también tenias muchas dudas sobre cual seria tu camino, te planteabas si volver a estudiar era una opción o buscar un trabajo en un Centre Especial de Empleo o en la empresa ordinaria…. De todas maneras, aún teniendo dudas, tenías muchas ganas de tirar hacia adelante.

Hiciste un itinerario de casi un año en el servicio, empezamos intentando definir cual seria tu perfil profesional y para hacerlo empezaste a venir a uno de los talleres que hacíamos en aquel momento que era el de Empleado de Oficina. Recuerdo que te gustaba bastante pero que fuiste viendo que para realizar este tipo de tareas a nivel profesional se requerían unas capacidades de concentración, atención, etc… y una formación que en ese momento hubiese sido complicada de seguir.

Conjuntamente con tu tutor, descartasteis la opción de continuar por el camino de la formación reglada.

Una vez resuelto este punto, la siguiente cuestión era si seria mejor buscar trabajo en la empresa ordinaria o en un Centro Especial de Empleo. Como tu ya disponías del certificado de discapacidad y tenías poca experiencia laboral pareció que la mejor opción era optar por un CET.

Nos pusimos en contacto con los Centros Especiales que había en el territorio, que básicamente realizan tareas de limpieza, de manipulados y de jardinería y empezamos a valorar contigo en qué puesto creías que harías mejor el trabajo y donde te podrías encontrar más a gusto.

De entrada te pareció que en el puesto de operaria de manipulados sería donde rendirías más y te encontrarías mejor. Nos pusimos en contacto con el CET que hay en la comarca, dió la  casualidad de que estaban buscando operarias y te ofrecieron un puesto a jornada parcial.

Recuerdo que estabas muy contenta con la oportunidad y que al final estuviste allí trabajando durante un  mes, pero que viste que estar “encerrada” en un taller te angustiaba.

No te desanimaste y de esta experiencia aprendiste aspectos de ti misma que te fueron útiles para continuar con tu camino.

Te abriste a la opción de la Jardinería y nos pusimos en contacto con el CET que hay en Cardedeu. En este centro primero tuviste que hacer un curso de unos 4 meses y después una vez superada la formación te ofrecieron trabajo.

Allí estuviste trabajando durante unos años hasta que al final por problemas de salud te reconocieron una Incapacidad Laboral.

En este momento, como valoras tu proceso de preparación laboral  y la evolución que tuviste?

Todas las experiencias que he ido teniendo han sido muy positivas, el paso por el Prelaboral me permitió arrancar y despegar hacia lo que era mi objetivo en ese momento, que era trabajar y sentirme útil. En el Viver he pasado muy buenos momentos y de allí me llevo amistades de por vida. Ahora aunque no trabaje también estoy en un buen momento personal porque voy evolucionando siempre.

Mantengo proyectos e ilusiones, me estoy intentando sacar el carnet de conducir y voy al Centro de Día una mañana a la semana al taller de cocina, quiero crear un grupo con otras personas… yo acepto que tengo un trastorno y con el tiempo me he dado cuenta de que me voy aceptando más a mi misma. He aprendido a ser más autosuficiente y a sacar lo positivo de todas las experiencias de la vida.

A lo largo de estos años seguro  que hubo momento mejores y otros menos, recuerdas alguno en el que te planteases dejar de esforzarte?

No, jamás… desde siempre soy una luchadora. Tengo algunos puntos débiles como todo el mundo, por ejemplo soy muy vulnerable a la falta de afecto y estoy muy pendiente de la familia. Aunque por suerte tengo mucho apoyo de una amiga de toda la vida y de mi tío. Una persona que también me ha ayudado mucho últimamente ha sido la Dra. Ortega. Tener confianza en los profesionales y formar equipo para mejorar es muy importante.

Recuerdo muy bien, el empuje que mostraste siempre y tu sentido de la responsabilidad, no solías faltar y si un día no podías venir siempre avisabas… a parte de la responsabilidad qué cualidades crees que te fueron útiles para llegar a conseguir tus objetivos?

Yo siempre pienso “sin prisa pero sin pausa”…. Hay que tener fuerza de voluntad, pero también saber darse tiempo, no tener prisa y no hay que compararse con los demás.

A veces nos exigimos más de lo que podemos dar y eso no nos ayuda.

En este momento de mi vida estoy disfrutando mucho de la familia y miro hacia adelante siempre.

A las personas que están en tu misma situación de 2009, les darías algún consejo para que lleguen a conseguir sus objetivos como tu has hecho?

Cada persona ve las cosas de diferente manera pero yo aconsejaría que se fijen en un modelo de persona que se haya superado a sí misma y que cultiven más su parte espiritual. Para vivir hay que tener unos mínimos a nivel material pero no es lo más importante.

Muchísimas gracias Rosa, por compartir con nosotros tu experiencia, que continúes tan positiva y disfrutando de tus proyectos!!!

2008 LA EXPERIENCIA DE ISABEL

2008 LA EXPERIENCIA DE ISABEL

Isabel, recuerdo cuando empezaste a venir en 2008, tenías 37 años, habías estudiado Bachillerato y hecho algún curso de informática, tenias más de 8 años de experiencia laboral como manipuladora en la empresa ordinaria pero hacia más de 4 años que no trabajabas.

En aquellos momentos estabas asistiendo a alguna actividad del Centro de Día, pero  tu objetivo era recuperar las habilidades como para poder sostener un puesto de trabajo.

Cuando realizamos tu Programa de Rehabilitación para la Inserción, te propusimos asistir a 4 mañanas de 9 a 13 h., para ir definiendo tu Orientación Profesional e ir trabajando los hábitos laborales básicos. Los talleres y actividades en las que participabas fueron adaptándose según los objetivos y fue necesario casi un año y medio hasta que encontraste tu puesto de trabajo estable.

Antes de llegar al que ha sido tu puesto de trabajo actual, y con el que saliste del Prelaboral, hubo un par de trabajos que realizaste pero de corta duración, primero fuiste seleccionada para un puesto de Auxiliar Administrativa para una empresa de Parets. Allí aunque te esforzaste e hiciste lo que pudiste, te costó integrarte en el equipo y estuviste sólo un par de semanas. No te desanimaste y continuaste buscando, ahora sí, cambiando el perfil profesional. Buscábamos puestos con otras competencias laborales, básicamente en el sector de manipulados. De esta búsqueda salió y una oferta  temporal en la que te seleccionaron para trabajar durante un par de meses montando paneras de Navidad.

Esta experiencia fue muy positiva, cogiste seguridad en tus capacidades y al cabo de pocas semanas cuando nos llegó una oferta de manipulados para un CET de la comarca, te presentaste con mucha confianza y te seleccionaron.

Actualmente, prácticamente 10 años después aún sigues trabajando allí!.

Con la perspectiva que da el tiempo, cómo valoras tu proceso de preparación laboral en el servicio?

Pues creo que el proceso que hice fue muy bueno, yo tenía ganas de buscar trabajo, pero no sabía cómo empezar, aquí me dieron las bases. También me ayudaron a ser responsable. Yo tomo una  medicación muy fuerte por eso me costaba mucho levantarme por las mañanas… aquí aprendí que ese esfuerzo tiene un fruto, encontré un trabajo. Y con el tiempo en el mismo CET donde trabajo también encontré a mi pareja, empezamos como amigos y ya estamos viviendo juntos desde hace 4 años y medio. Ahora ayudo también a mis padres, que son mayores… Y también el hecho de trabajar me ayudó en la relación con mi hija ya que la psicóloga de la empresa me daba pautas para poder acercarme más a ella y ahora tenemos muy buena relación.

Qué actividades dentro de tu plan de trabajo crees que te fueron más útiles?

Recuerdo que el taller de manipulados me ayudó bastante porque hacíamos los manipulados con cosas muy pequeñas y así cogí mucha destreza que después en el trabajo actual me ha servido.

Alguna actividad que no te gustase nada?

Bueno, me costaba hacer las actas en las asambleas, porque yo era tímida (ahora me he abierto más) y me costaba estar en un grupo grande de gente. Aunque me dijeron que la había hecho muy bien, pero me costó.

A lo largo de este tiempo seguro que ha habido momentos mejores y otros peores… recuerdas  algún momento en el que te planteases dejar de esforzarte?

Pues no, porque en casa nos han enseñado a luchar mucho, somos 4 hermanos y he visto a mis padres esforzarse mucho y trabajar para nosotros y esto me ha quedado.

Recuerdo mucho tu constancia, no faltabas y tenias una actitud muy positiva… a parte de estas cualidades cuales crees que pueden ser útiles para llegar a conseguir los objetivos a un usuario?

Creo que es muy importante tener ganas de trabajar, tener motivación y tener una meta que te hayas puesto tu mismo. Hay que pensar que puedes hacer las cosas y también una cosa que me ha ayudado es que los demás crean que yo puedo hacerlo. Esto es muy importante.

A las personas que están en tu misma situación que en 2008, les darias algún consejo para que lleguen a conseguir sus objetivos como tu has hecho?

Lo primero es que no dejen la medicación, también que hay que tener una vida ordenada y ser positivo. Yo diría a todo el mundo que luche y se esfuerce siempre porque aunque tengas una enfermedad no hay que dejarse. Que la medicación hay que tomarla pero es sólo una parte, otra parte de la recuperación es tener siempre algo que hacer. Y que “querer es poder”.

Muchísimas gracias Isabel, por compartir con nosotros tu experiencia, tu actitud ante la vida es todo un ejemplo de superación!

10 ANYS DE PRELABORAL AL VALLÈS ORIENTAL

10 ANYS DE PRELABORAL AL VALLÈS ORIENTAL

Al gener de 2008 va començar un nou servei a la nostra comarca, el Servei de Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental. Aquest servei havia estat sol.licitat per Intress  al Departament de Benestar Social per intentar donar resposta a totes aquelles persones que estaven vinculades a dispositius de Salut Mental, que volien retornar al mercat laboral i que per a fer-ho requerien d’ un procés de recuperació.

Encara recordo els inicis, buscant el local, dissenyant les activitats, anant a comprar el mobiliari… Finalment, tot va anar encaixant i al gener de 2008 començàvem només amb 15 usuaris i 3 professionals, però de seguida els usuaris van anar augmentant  fins a 25 el primer any  i també l’ equip de professionals.

Posteriorment  se´ns van otorgar 10 places més fins arribar a les 35 amb les que comptem a l’ actualitat.

Van ser uns inicis amb molta il.lusió  i amb moltes ganes de donar resposta a aquelles persones que havien confiat en nosaltres per recuperar les habilitats i competències que les ajudarien en el retorn a la feina.

10 anys després, els professionals que hi som des de l’inici encara recordem amb molt afecte  el nom de gairebé totes, més de 340  persones que han estat vinculades, el  procés que han fet i tot el que hem après plegats.

El nostre objectiu sempre ha estat que les persones que passessin pel servei en sortissin amb un projecte de vida amb significat.

Hem pensat que una bona manera de celebrar-ho  seria donant veu a algunes d’ aquestes persones i compartint alguns dels seus itineraris i les seves experiències.

Així doncs, ens expliquen  la seva experiència 10 usuaris, cadascún d’ ells vinculat en un any diferent del servei. Tots són processos i objectius diversos però tots tenen en comú la implicació, l’ esforç i la capacitat de superació.