2010 L'EXPERIÈNCIA DE L' HÉCTOR

2010 L' EXPÈRIENCIA DE L'HÉCTOR

Héctor, vas començar a venir al 2010, tenies 32 anys, havies estudiat EGB i havies començat un FP d’ Automoció que no havies acabat, tenies certa experiència laboral en àmbits diversos de l’ empresa ordinària però ja feia temps que estaves sense  feina i no sabies si seria posible retornar al mercat laboral, però ho volies intentar.

En aquell moment anaves al Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) algún matí a la setmana i percebies una Prestació no contributiva (PNC) que et permetia cobrir les teves despeses més bàsiques.

Aquí vas fer un itinerari més aviat llarg, ja que van ser necessaris més de 2 anys per a que poguessim elaborar un projecte personal que et mantingués actiu amb activitats estructurades i del teu interés.

Vas començar venint 3 matins a la setmana, participant en el taller de Jardineria, recordo que tenies il.lusió en el projecte de preparació però el fet d’ estar durant 4 hores fent una activitat et costava,  també et costaven les activitas en les que havies de centrar l’ atenció, que requerien concentració.

Eres una persona sociable, a la que li agradava estar amb els companys i fer activitats en equip, per això et varem proposar que anessis al Club Social a les tardes. D’entrada no et va semblar bona idea i no hi volies anar.

Un aspecte que també vas començar a treballar va ser el de les responsabilitats a casa, poc a poc les vas anar assumint i això també va fer que millorés la convivència. 

Al llarg dels mesos que vas estar venint aquí vas anar prenent consciencia de l’ exigència que implica poder sostenir una feina, de la resistència física i mental que cal, de la iniciativa, la capacitat de seguir i recordar instruccions, etc… I vas anar veient que tot i que tu podies fer activitats, aquestes no podien ser productives ja que et generaven un estrés que després t’impedia dormir correctament i et desestabilitzava.

Arribats a aquest punt, vas acceptar anar al Club Social, per tenir activitats estructurades a les tardes i et va agradar tant que 6 anys després encara hi vas!

L’ajuda económica que ja rebies també et va anar molt bé ja que et permetia cobrir les despeses de les sortides, etc…

Als matins vas començar a tenir més responsabilitats a casa i a donar un cop de mà a la mare en les tasques domèstiques.

Vas deixar de venir aquí gairebé a mitjans del 2012, des d’aleshores com ha estat la teva trajectòria? quines activitats realitzes en aquest moment?

Després vaig estar un temps sense fer gaire cosa més que anar a les activitats del Club Social però en un altre moment des del CSMA em van proposar tornar al SRC i allà hi he estat anant durant 5-6 anys, sembla que en breu em donaran l’ alta. Les activitats que he estat fent són: dilluns feia esport, dimarts un voluntariat en un geriàtric, dimecres hort, dijous hem fet teràpia i divendres piscina. Totes aquestes activitats m’han anat molt bé, m’han fet estar actiu i aprendre a cuidar-me. A les tardes anava al Club Social i als dissabtes fem sortides.

Jo disfruto de la vida, m’agrada cuinar i també menjar (riu).

Ajudo en algunes tasques domèstiques i em mantinc el més autònom posible.

Amb la perspectiva que dóna el temps, com valores el teu procés al servei Prelaboral?

Vaig aprendre que el món laboral és complicat i no és tan fácil poder mantenir una feina. En aquest sentit el pas pel Prelaboral em va ser útil, jo haig de fer activitats sense exigència, que no se´m facin pesades, que jo pugui anar al meu aire.

També vaig aprendre el companyerisme i a valorar a les persones.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

Cap activitat en concret, era el meu estat de salut que no em permetia aprofitar-les més.

Jo recordo molt bé, la bona actitud que vas tenir sempre, tot i que no sempre et trobaves suficientment bé com per venir, posaves interés en el teu projecte i ens escoltaves quan et feiem reflexions sobre les competències que calia anar millorant… a part de l’actitud quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a poder fer un projecte personal que et satisfés?

Saber explicar les coses, saber posar paraules a les sensacions i saber aceptar els límits de cadascú. Al final el més importnt és cuidar-se i trobar-se bé amb un mateix.

A les persones que están en la teva mateixa situació del 2010, els donaries algún consell per a que arribessin a tenir una bona qualitat de vida, com ha estat el teu cas?

Primerament que cal buscar suport en els altres i que tinguin confiança en els amics, professionals, familia i que mirin de tenir la millor salut posible, que per a mi és el més important.

Moltissimes gràcies Héctor, per compartir amb nosaltres la teva experiencia, que continuis gaudint de tot el que has aconseguit!!!