Primer de tot em voldria presentar, em dic Esther i pateixo un Trastorn Bipolar. A dia d' avui estic estable, tinc dies millors que altres però lluito per seguir endavant. Diumenge 16 d’Octubre aquí a Granollers es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental amb una caminada pels voltants de la ciutat organitzada per la Taula de Salut Mental Granollers i l'Agrupació Excursionista de Granollers. Jo vaig ser una d'entre molts participants. El recorregut va ser de 8 Km. A les 10 del matí vam sortir tots el participants del parc Torras Villà de Granollers. És el primer any que participo a la caminada. Em va agradar molt el recorregut perque vaig conèixer nous llocs i estava molt motivada perque ho feia per mí mateixa i per una bona causa. A l’arribada ens esperava un bon entrepà de botifarra que, per cert, estava molt bo. També hi havíen inflables pels nens. Els 200 primers inscrits teníem d’obsequi una samarreta amb el disseny commemoració de la caminada. Van sortejar 6 caixes amb fruites i verdures ecològiques de la TAVELLA . Per acabar van fer la lliurada de premis del concurs de cartells del Dia Mundial De la Salut Mental i de la samarreta.
El Servei de Rehabilitació Prelaboral de Granollers, és un servei social, complementari als existents actualment a la xarxa de Social i Sanitària. Està dirigit a la intervenció en persones amb trastorns de salut mental, per procurar la seva capacitació i habilitació per iniciar un itinerari d'inserció laboral. Contacte: forval@intress.org
BENVINGUTS
Institut de Treball i de Serveis Socials
Mostrando entradas con la etiqueta Opinions i relats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Opinions i relats. Mostrar todas las entradas
viernes, 21 de octubre de 2016
DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL 2016
Primer de tot em voldria presentar, em dic Esther i pateixo un Trastorn Bipolar. A dia d' avui estic estable, tinc dies millors que altres però lluito per seguir endavant. Diumenge 16 d’Octubre aquí a Granollers es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental amb una caminada pels voltants de la ciutat organitzada per la Taula de Salut Mental Granollers i l'Agrupació Excursionista de Granollers. Jo vaig ser una d'entre molts participants. El recorregut va ser de 8 Km. A les 10 del matí vam sortir tots el participants del parc Torras Villà de Granollers. És el primer any que participo a la caminada. Em va agradar molt el recorregut perque vaig conèixer nous llocs i estava molt motivada perque ho feia per mí mateixa i per una bona causa. A l’arribada ens esperava un bon entrepà de botifarra que, per cert, estava molt bo. També hi havíen inflables pels nens. Els 200 primers inscrits teníem d’obsequi una samarreta amb el disseny commemoració de la caminada. Van sortejar 6 caixes amb fruites i verdures ecològiques de la TAVELLA . Per acabar van fer la lliurada de premis del concurs de cartells del Dia Mundial De la Salut Mental i de la samarreta.
jueves, 1 de septiembre de 2016
MIS VACACIONES DE VERANO
¡Después de mis vacaciones, vuelvo lleno de energía! Y creo que si os cuento como han ido mis vacaciones, veréis que he hecho bastantes cosas. La primera semana de Agosto (del lunes 1 al jueves 4), fué igual de aburrida que la ultima semana de Julio pero, como es obvio que no vine a trabajar, me aburrí bastante más.
El viernes 5 me fuíi con mis padres y mi hermano y el comanche de mi padre (se lo dieron unas semanas antes de irnos de puente en San Juan) a un camping desde ese día hasta el lunes 8. Hace unos cinco o diez años atrás fui a ese mismo camping con una tienda de campaña, pero ahora estaba más chulo y con bastantes cosas más que cuando fuí allí por primera vez.
Ahora era de una empresa diferente y le habían puesto un tobogán de agua con forma de espiral al lado de la zona de la piscina. Había una zona de agua en la que había un parque acuático apto para los bebes, la piscina principal, y un jacuzzi de burbujas. El jacuzzi y la piscina tenían el agua bastante fría, pero al rato ya te acostumbrabas.
El domingo 7 fuí con mi hermano en una canoa, pero a el le entro un poco de miedo y tuvimos que volver. Al día siguiente tuvimos que volver a casa, y desde el martes 9 hasta el sábado 27, me quedaba en casa toda la mañana, y por la tarde, o jugaba a la consola o iba a algún sitio (por ejemplo: Media Markt o al Mc'Donalds de Parets o de Montcada, etc.). Y los sábados jugaba todo el tiempo que podía mientras miraba directos de los YouTubers que me gustan y poder jugar con ellos a través de mi consola.
Y para poner el broche de oro a un Agosto de vacaciones perfecto, el domingo día 28 era el quincuagésimo Aniversario de Boda de mis abuelos y lo celebramos con toda la familia, ¡uno de los mejores domingos de Agosto! Ayer a las nueve fui a cenar con mis padres (mi hermano se quedo en casa), mi abuela y mi tío Armando a un bar que esta bastante cerca de mi casa. Bueno, Agosto ya ha acabado y con ello mis vacaciones, y ahora toca volver a trabajar, y si lo hago con buen pie y de buen humor, será el mejor retorno de mi vida. ¡A trabajar otra vez, y esta vez, lo haré mejor!
Rubén García Vico, Jueves 1 de Septiembre de 2016
VACANCES D'ESTIU 2016 VADIM
Aquestes vacances d'Agost del 2016 que jo he viscut a Calafell, m'ho he passat molt bé perquè a part de tot el que he fet que ja us explicaré més endavant, he estat feliç i tranquil amb la família i amb els únics 2 amics que tinc.
Per començar explicaré com m'ho he passat de bé:
He fet moltes coses com anar a la platja de dia i de nit anar amb els pares a passejar pel passeig marítim a menjar un gelat.
Cada matí sortía de casa a les 8 amb la bicicleta cap Comarruga a esmorzar.
Un dia d'agost de vacances tarda nit els meus pares i jo i un amic meu vàrem esta parlant de què vindrien amics del meu amic i aniríem a la bolera, el meu pare va estar molt d'acord. Quan va arribar l'hora vàrem anar jo i el meu grup d'amics al Vendrell que ens portava el pare del meu amic que era veí meu al Vendrell a la bolera, justament era el sant del meu amic i li vaig regalar un collaret de bona sort.
També el meu amic coneixia a una francesa i anàvem a casa seva ,que també és veïna nostra.
Per començar explicaré com m'ho he passat de bé:
He fet moltes coses com anar a la platja de dia i de nit anar amb els pares a passejar pel passeig marítim a menjar un gelat.
Cada matí sortía de casa a les 8 amb la bicicleta cap Comarruga a esmorzar.
Un dia d'agost de vacances tarda nit els meus pares i jo i un amic meu vàrem esta parlant de què vindrien amics del meu amic i aniríem a la bolera, el meu pare va estar molt d'acord. Quan va arribar l'hora vàrem anar jo i el meu grup d'amics al Vendrell que ens portava el pare del meu amic que era veí meu al Vendrell a la bolera, justament era el sant del meu amic i li vaig regalar un collaret de bona sort.
També el meu amic coneixia a una francesa i anàvem a casa seva ,que també és veïna nostra.
Pel matí jo, el meu amic i la amiga francesa vàrem agafar una barca, però hi havia moltes meduses i no ens vàrem banyar a la platja.
Aquest agost jo i la meva amiga agafàvem la bicicleta per acompanyar-la a l'autoescola, així no hi anava sola.
Ara que he començant els estudis i una nova formació, m'estic ficant les piles, haig d'estar i atent pel lloc nou, es diu Barca Nova allà treballarem cavalls, ser molt interessant.
Aquest agost jo i la meva amiga agafàvem la bicicleta per acompanyar-la a l'autoescola, així no hi anava sola.
Ara que he començant els estudis i una nova formació, m'estic ficant les piles, haig d'estar i atent pel lloc nou, es diu Barca Nova allà treballarem cavalls, ser molt interessant.
Vadim Escobar
jueves, 1 de agosto de 2013
La personalitat dels usuaris del Prelaboral
Evidentment aquest text no s’ha de interpretar com els detalls dels companys doncs seria una falta de respecte, no tinc coneixements i només podria parlar de mi, i segur que equivocadament.
Quan em refereixo a la personalitat dels usuaris que estem en aquesta estada, és mes aviat per justificar la integració de diferents personalitats que per una raó o altre ens han fet arribar a emprendre aquest camí.
Personalment comparo a tot l’equip de especialistes del servei amb una feina de treballar el fang per que les figures que som nosaltres, dintre del nostre estat, ens moldeigin tot lo possible per que les nostres mancances de personalitat en alguns casos, es puguin redreçar i conformar una figura de fang ven definida o lo mes possible.
Com deia al principi i per reiteració no soc ningú per opinar sobre altres companys, però no es estrany que pensis en els companys i t’interessis pels seus problemes.
Jo dintre de la meva humilitat distingiria dos grups:
Les persones que expressen mes clarament la seva personalitat, per comportaments etc…
I les persones com jo que tot i les seves coses els hi costa treure el que tenen dins.
Com deia, el Prelaboral el definiria com un conjunt de fonaments teòrics i pràctics que ens ajuden dintre de el que es pot a redreçar la nostre personalitat cap a una millora de la nostre vida.
En alguns casos és possible per el que tinc entès, i en altres malauradament i tot i l’esforç que presentem per intentar canviar simplement, no és possible o no es pot completar tota aqueta ajuda al cent per cent, però tot i això, per poc que es canviï algun aspecte es tot un èxit.
La personalitat de les persones ve predefinida per molts aspectes, que cada usuari no ha escollit sinó que ha rebut per motius que a mi s’escapen.
Molt o poc al final amb diferents caràcters i personalitats intentem tot i que ens sigui complexa i amb molt esforç que poc a poc fem passos per millorar aquest aspecte.
1 salutació a tota la família d’usuaris d’aquest centre …….. i als professionals també
desitjant unes merescudes vacances.
Daniel Sabau
Edició multimèdia
jueves, 23 de mayo de 2013
Mi certero criterio sobre nuestros talleres.
Aquí, en el Centro de Rehabilitación Prelaboral del Valles Oriental tenemos una gran diversidad de talleres que los usuarios pueden realizar. Este texto tiene por objetivo el aclarar a los usuarios la necesidad de formar parte de dichos talleres.
El primer punto a poner en claro es el hecho de que a uno le asignen un taller determinado no es una decisión vana para el equipo técnico del centro. De hecho a cada usuario se le asignan los talleres más apropiados, y en el momento mas adecuado de su itinerario vital, para llegar al logro de una serie de objetivos. Por supuesto que los talleres que uno realiza son los más necesarios a sus características personales (tanto físicas como psicológicas) y a su futuro laboral.
El segundo punto sobre el que quiero dar luz, es el hecho de que mas allá de la adquisición de los conocimientos propios requeridos por un taller determinado, también se trabajan (por parte de los monitores) una serie de valores y habilidades que todos requeriremos en el transcurrir de nuestra vida laboral (e incluso en nuestra vida personal). La lista de dichos valores y habilidades es muy extensa, pero algunos de ellos pueden se por ejemplo: iniciativa, autonomía, responsabilidad, perseverancia, paciencia, autosuperación, etc.
El tercer punto a tener en cuenta es el miedo inicial y las reticencias por parte de los usuarios a realizar un taller determinado, pero hay decir que todo lo que se hace aquí son pequeñas aportaciones a nuestra vida. Solo recordarles a los usuarios que el miedo es siempre vencido por la constancia. Al final solo queda en uno el orgullo del logro y la superación.
Aclarados estos tres puntos que para mi son cruciales, me despido sin mas
Oscar Montoya Cot
(Taller de edición multimédia)
El primer punto a poner en claro es el hecho de que a uno le asignen un taller determinado no es una decisión vana para el equipo técnico del centro. De hecho a cada usuario se le asignan los talleres más apropiados, y en el momento mas adecuado de su itinerario vital, para llegar al logro de una serie de objetivos. Por supuesto que los talleres que uno realiza son los más necesarios a sus características personales (tanto físicas como psicológicas) y a su futuro laboral.
El segundo punto sobre el que quiero dar luz, es el hecho de que mas allá de la adquisición de los conocimientos propios requeridos por un taller determinado, también se trabajan (por parte de los monitores) una serie de valores y habilidades que todos requeriremos en el transcurrir de nuestra vida laboral (e incluso en nuestra vida personal). La lista de dichos valores y habilidades es muy extensa, pero algunos de ellos pueden se por ejemplo: iniciativa, autonomía, responsabilidad, perseverancia, paciencia, autosuperación, etc.
El tercer punto a tener en cuenta es el miedo inicial y las reticencias por parte de los usuarios a realizar un taller determinado, pero hay decir que todo lo que se hace aquí son pequeñas aportaciones a nuestra vida. Solo recordarles a los usuarios que el miedo es siempre vencido por la constancia. Al final solo queda en uno el orgullo del logro y la superación.
Aclarados estos tres puntos que para mi son cruciales, me despido sin mas
Oscar Montoya Cot
(Taller de edición multimédia)
jueves, 11 de abril de 2013
Vídeo de l'Albert
L'equip d'edició multinèdia
jueves, 8 de noviembre de 2012
POEMA MIQUEL MARTI I POL
jueves, 27 de septiembre de 2012
Visión personal sobre la crisis plasmado a través de un video
La semana pasada un compañero de Edición Multimedia realizó el último proyecto de Movie Maker, cuya temática era realizar un video-cuento.
Él tomó la decisión de hacerlo sobre la situación de crisis que actualmente vivimos a nivel mundial, plasmando en imágenes diversos hechos relevantes (en clave de humor), de la situación actual.
Recomendamos ver el video en pantalla completa, para leer claramente el contenido del texto.
Esperemos que disfrutéis y que os haga pasar un buen rato.
Ivette García
Edición Multimedia
martes, 10 de julio de 2012
Una mirada diferente
Recomendamos desde el Prelaboral este videoclip contra el estigma de las enfermedades mentales y a favor de la integración, inclusión y capacitación de las personas con problemas de Salud Mental.
http://www.youtube.com/watch?v=0Fun79jcvDY&feature=g-upl
jueves, 7 de junio de 2012
Isabel Coixet
- Mi vida sin mi
- La vida secreta de las palabras
- Mapa de sonidos de Tokio
Esperem que us agradi.
martes, 22 de mayo de 2012
Personal
Hola de nou, soc en Gabriel i aquest és el 3er treball de movie maker que vaig fer. La temàtica és "Personal" i la cançó que escoltareu és el tema Time dels Queen.
jueves, 17 de mayo de 2012
Video temàtica Prelaboral
Hola, soc el Gabriel i aquest és el 2on movie maker que vaig realitzar. En ell us faig cinc cèntims de les activitats que realitzem al Prelaboral de Granollers. Desitjo que us agradi. La cançó es titula Cruise i és del David Gilmour.
De professió fotògraf
Aquest és el movie maker amb la temàtica "professions" en la qual jo vaig triar la de fotògraf, que és una feina quasi màgica. Soc el Gabriel i la música és la cançó Heroes del David Bowie.
En Patufet i la caputxeta vermella
jueves, 3 de mayo de 2012
Projecte Windows Movie Maker Ivette - Gabriel
El Gabriel i la Ivette hem realitzat conjuntament el sisè i últim projecte del Movie Maker. Hem escollit la temàtica de la poesia, triant tres grans autors com ara són: Walt Whitman, Luis de Góngora i Miguel Hernández. Esperem que sigui del vostre gust.
lunes, 31 de enero de 2011
Esperiecias del huerto
Mi esperiencia en el huerto de Nuria , Jose , Jesus es muy buena y nos tienen muy activos cavando, plantando, podando los árboles del entorno haciendo estructuras con cañas ,poniendo riegoy muchas cosas mas que ahora mismo no me acuerdo lo mejor de todo es la hora del descanso que la utilizamos para almorzar, fumar y normalmente tenemos tertulias muy agradables.
Nuestro trato es muy bueno y nos respetamos mucho y si nos podemos ayudar nos ayudamos
Nuestro trato es muy bueno y nos respetamos mucho y si nos podemos ayudar nos ayudamos
Traballar a l'hort
Hola sóc en Xavier, com ja sabeu els dilluns i els divendres anem a l'hort a treballar, els del prela boral. Fem diferents feinres com cavar la terra , treure herba, quan és l'època sembrem o plantem. hem plantat faves, calçots i maduixots , hem sembrat amb testos i els hem ensurat a terra. Entre les hortalisses que hem sembrat hi han pastanagues, enciams, bledes, escaroles etc...
També hem podat uns arbres que estan a la vora de la carretera, hem cavat dos camps que esraven sense treballar i espero que ens serveixi per plantar i recol·lectar algunes hortalisses. També hem fet amb canyes una espècie de cabana per les faves per quan geles i puguin créixer.
Quan sigui l'època collirem calçots i com vam fer l'any passat farem una calçotada que per cert ena ho vam passar molt bé.
L' experiència que tinc jo de treballar a l'hort és bona i mìllor des de quan vaig començar però he de millorar més si vull anar a treballar.
També hem podat uns arbres que estan a la vora de la carretera, hem cavat dos camps que esraven sense treballar i espero que ens serveixi per plantar i recol·lectar algunes hortalisses. També hem fet amb canyes una espècie de cabana per les faves per quan geles i puguin créixer.
Quan sigui l'època collirem calçots i com vam fer l'any passat farem una calçotada que per cert ena ho vam passar molt bé.
L' experiència que tinc jo de treballar a l'hort és bona i mìllor des de quan vaig començar però he de millorar més si vull anar a treballar.
miércoles, 16 de diciembre de 2009
El Despertar
Era una noche de frío invierno, los álamos dejaban vislumbrar una luz tenue que ofrecía la luna, todo era quietud en aquellas coordenadas olvidadas donde él perdió la alpargata. Los lobos aullaban a la par de las ranas, en un majestuoso paisaje que nos ofrecía aunando montañas verdes incipientes, con un arroyo que llevaba escarbando la poderosa cordillera durante tiempos remotos. Los búhos, poderosos dictaminantes de la noche, ojos abiertos, para cual potencial cena que llevarse a las garras, inmóviles al acecho esperando el momento de llevar a cabo su mortal hazaña.
Toda la mejestuosidad del entorno natural, quedó perplejo por la chocante entrada a un claro del bosque por una pandilla de paletos. A ella se accedía por un camino abultado de pedriscos, en el que se puede observar barranco a los dos lados del mismo. Estos seres llegaron con un vehículo que desgarraba, dando grandes derrapadas, y obviando que las piedras que desplazaban, rebotaban contra el cárter. Una vez entraron ellos en el bosque, los habitantes que él guardaba pararon de intervenir, y se limitaron a contemplar lo que hacían estos humanos que habían venido a su mundo. Era más que estridente la música que llevaban, aún con las ventanillas subidas por el frío y el uso de la calefacción, los cinco ocupantes del coche oían música como para quedarse sordos y por la condensación presente, indicaba la consumición de marihuana. Llegaron a la explanada con un estruendo terrible, haciendo derrapar las ruedas, abrieron las puertas, y salió más humo que de la chimenea de un carpintero. No faltaban las cervezas para que el sin vivir de las neuronas fuera absoluto, en un intento de olvidar cada uno sus problemas, huyendo de un mundo real. Bajáronse, quedándose a merced de la luna, y los habitantes del bosque se acercaron a contemplar, mientras los cinco reían y parecía que se lo pasaban bien.
Jacobo, empezó a sentirse mereado, y se separó del jolgorio y se sentó en una piedra hallada cerca de unos matorrales. De pronto, -¿estás en el camino correcto?- oyó una voz que le decía. Él quería moverse pero estaba muy mareado, obserbó todo lo que le rodeaba y penso que esa noche se había pasado. Pero en seco apareció un conejo que se puso a dos patas y le dijo -¿no estás malgastando tu vida?- Jacobo abrió los ojos como platos, ¿estaba teniendo una alucinación? Volvió a dirigir la mirada hacia él, y le vio sonriente, -¿cuanto tiempo seguirás así, Jacobo?- la dijo sonriete el conejo, entonces ya se quedó anonadado, ¡porqué conocía su nombre! Y en ese momento Jacobo devolvió, y sacó todas sus malas costumbres, sus errores, hasta que le quedó el alma limpia. Con ello el conejo se fue, dejando al chico ya tranquilo consigo mismo.
Jacobo había tenido un renacer, y decidido a olvidar y empezar, se marchó andando dejando a los cuatro restantes allí, yéndose sin hacer estruendo, estando en paz con el mundo, y dejando huella en cada paso que daba.
Albert Bachs
Desitjo que aquest conte faci pensar a algú i agradi a més. És adreçat als que pateixen i escrit per un usuari del centre. Esperu que us faci rumiar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)