2017 L'EXPERIÈNCIA DE LA MARIA

2017 L'EXPERIÈNCIA DE LA MARIA

Maria, recordo quan vas començar a venir a principis de 2017, tenies 19 anys, t’havies graduat en ESO, havies començat un CFGM però no el vas poder acabar i no havies treballat mai. Feies algunes activitats que t’estructuraven el dia a dia, anaves a piscina i a la biblioteca, però no era suficient per a tu.

Tenies ganes de formar-te i de començar a treballar però no sabies de què ni si seria més convenient fer un itinerari cap a l’ empresa ordinària o cap a un Centre Especial de treball (CET)… També tenies força inseguretat respecte a les teves capacitats.

Varem començar vinculant-te al grup de joves, que venieu cada matí de 9 a 13 h. i cada dos mesos canviaveu alguns tallers per anar fent diferents “tastets d’oficis”…

Paral.lelament als tallers i activitats que feies aquí, vas sol.licitar el reconeixement de discapacitat per poder optar també a una feina en un CET i va ser quan finalment te´l van reconèixer que et vas sentir més segura ja que podies presentar-te a ofertes de feina en un entorn protegit.

Després de gairebé un any preparant-te en els tallers i treballant l’ orientació professional amb la teva tutora, varem rebre una oferta d’ un CET de manipulats que buscaven candidats per treballar allà. Et varem presentar i vas passar molt bé el procés de sel.lecció, l’ entrevista i la prova d’ accés.

Per començar vas fer un periode de practiques de dues setmanes i com que van veure que tenies molta motivació, et van oferir quedar-te a treballar a mitja jornada en horari de matí. 

Allà hi vas estar un més i mig aproximadament, fins que a l’empresa et van dir que necessitaven persones que poguessin sostenir un ritme més ràpid i no et van renovar el contracte.

No et vas desanimar i varem continuar buscant…. Va sortir la oportunitat de fer un curs del Programa de garantía Juvenil de cuina, que és un curs molt pràctic i que es fa en un restaurant de Granollers, t’ hi vas apuntar i ara estàs descobrint un nou camí que qui sap on et podrà dur…. De moment a través d’aquest curs, a part de tot el que aprens, també et donen l’ oportunitat de treure´t el carnet de manipuladora d’ aliments.

En aquest moment, com valores el teu procés de preparació laboral al servei?

Crec que ha estat una experiència molt positiva perque m’ ha ajudat a entendre altres maneres de fer les coses.

Aquí també m’han donat suport per no desanimar-me i empenta per esforçar-me per aconseguir les fites.

Gairebé tots els tallers en els que he participat han estat útils i m’han fet sentir més autònoma.

També he  tingut la meva primera nòmina i estic molt contenta.

Quines de les activitats dins del teu pla de treball creus que t’ han  estat més útils?

M’agradava molt el taller de cuina perque tots els companys cooperaven i treballaven en equip. Amb els monitors rèiem i ens ho passavem bé. El taller de manipulats també m’agradava i m’ ha preparat molt per la feina que vaig fer, tot i que no era ràpida. I un altre taller també molt útil ha estat el d’Orientació Professional, on ens explicaven els diferents perfils professionals i les competències que es necessiten pels diferents llocs de feina.

Alguna activitat que no t´agradés gens?

(Riu) El taller de Jardineria, era una feina que em costava, això de l’ esforç físic no se´m donava bé. I un altre taller que no m’agradava era el d’Ofimàtica, no li acabava de veure l’ utilitat.

Al llarg d’ aquest temps segur que hi va haver moments més bons i altres menys, recordes algún moment en el que et plantegessis deixar d’ esforçar-te?

No recordo moments baixos, el que si que notava era que a vegades em costava aixecar-me i fer l’esforç de venir, però jo estava convençuda de que ho havia de fer i ho feia. No li donava més voltes.

Hi ha hagut molts més moments bons que dolents. A vegades quan passava per davant amb l’autobús per anar a la feina encara trobava a faltar venir. M’agradava molt fer activitats amb els companys i els monitors.

Jo recordo molt bé, la responsabilitat que has mostrat sempre, fins i tot en els mesos d’estiu, quan a molta gent li fa mandra venir, tu no faltaves i participaves activament en els tallers… a part de la responsabilitat quines qualitats creus que et van ser útils per arribar a assolir els teus objectius?

Sobretot ser responsable, tenir les coses clares, ser constant, deixar-se ajudar i mirar sempre de ser el més autònom posible.

No esperar que siguin els altres els que et facin les coses, has de ser tu mateixa i aprendre a valer-te per tu.

A les persones que están en la teva mateixa situació de l’any passat, els donaries algún consell per a que arribessin a assolir els seus objectius com tu has fet?

Els aconsellaria que no faltin als tallers, a vegades parlo per whatsapp amb alguns companys amb els que encara tinc contacte i sé que falten. Jo els dic que no ho facin perque la constancia és molt important, saber esforçar-te encara que tinguis mandra, a una feina també s’ hi ha d’ anar cada dia encara que et faci mandra.

També els diría que si vas a un servei és per a que t’ajudin i cal tenir confiança, ser tu mateix sempre, obrir-te i dir les coses que et costen i les que t’agraden i buscar les maneres entre tots de superar la mandra i les dificultats.

Ah, i també que no es pot perdre mai l’ esperança de millorar.

Moltissimes gràcies Maria, per compartir amb nosaltres la teva experiència, amb la teva tenacitat i afany de superació podràs aconseguir moltes coses!!!